Segueix la col·laboració amb el Banco Santander

5 Març 2012

En una notícia publicada a la pàgina web de la UAB, ens assebentàvem que la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) està col·laborant en un programa programa de beques perquè estudiants universitaris puguin realitzar pràctiques professionals en les PIME (Petites I Mitjana Empresa).

Aquest programa es fa conjuntament amb la CEPYME (Confederación Española de la Pequeña Y Mediana Empresa) i el Banco Santander. Evidentment un banc no hi vol sortir perdent! i a més de la bona imatge que es vol guanyar en l’estudiantat, fent creure que aposta per l’educació (quan, en el fons, és un negoci més pel banc), també obté uns quants clients, ja que un dels requisits és tenir un número de compte al Banco Santander.

I una de les coses que es tindrà en compte a la hora d’escollir a quines empreses aniran els/les estudiants a fer pràctiques és que aquestes tinguin relacions comercials amb el Banco Santander (veure pàgina 2 d’aquest document), cosa que no ens ha de sorprendre. Així, de passada, també atrau més empreses que volen fer tractes amb el banc. Cal tenir present que les pràctiques en empresa sol ser una manera molt hàbil de tenir treballadors/es a un cost molt menor. Vet aquí una petita mostra de la mercantilització de l’educació…

A més de tot aquest panorama, que podria ser comú en qualsevol tracte d’aquest tipus, el fet que el banc implicat en aquesta col·laboració sigui el Banco Santander porta a grans incoherències.

Per una banda, el Banco Santander és el banc més gran de l’Estat Espanyol. L’any passat (el 2011), per exemple, tot i els temps de crisi que corren, va obtenir un benefici net de 5.351 milions d’€!! Mentre que el pressupost del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte va ser de 2.976 milions d’€.

Si sumem el benefici net dels últims 3 anys (2009, 2010 i 2011), que es pot trobar a la pàgina 53 d’aquest document realitzat pel banc, el benefici net acumulat és de: 22.474 milions d’€!!!!

I com ja fa anys que succeeix, ni el Govern Espanyol ni la Generalitat critiquen aquest fet! No només no el critiquen sinó que es reuneixen amb l’Emilio Botín (president del Banco Santander) per decidir com fer les reformes econòmiques!
i la CRUE tampoc ho critica i es dedica a col·laborar! i tres quarts del mateix fa la UAB!

A més d’aquests beneficis astronòmics, el Banco Santander és un dels bancs més criticats per la seva presència en la indústria armamentística! Com denuncia SETEM en aquest document fet públic a l’abril de 2011, el Banco Santander posseeix accions de 13 empreses armamentístiques!!

A desembre de 2010, el Banco Santander tenia 96,72 milions d’€ en forma d’accions en aquestes empreses!!

Permetrem que es perpetuï aquesta bona relació entre els/les rectors/es de les universitats i aquests bancs que a més de lladres són còmplices actius de la mort de molta gent???

Aquesta és la verdadera relació entre la universitat i el que ells anomenen “societat” que no és res més que un eufemisme d’empreses i bancs!!

PROU CONVENIS AMB EL BANCO SANTANDER!!

PROU MERCANTILITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ!!

L’EDUCACIÓ NO HA DE SER UN NEGOCI!!

____


El neoliberalisme s’instaura definitivament a la CRUE

19 Octubre 2011

    La CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) va escollir el passat 13 d’octubre a la seva nova presidenta: Adelaida de la Calle, rectora de la Universidad de Málaga des del 2004. Era la única candidata a ostentar aquest càrrec i va ser escollida amb 57 dels 60 vots emesos.

    De la Calle, en el seu programa electoral, que es pot consultar a http://www.adelaida.org/programa_candidatura.pdf, aposta cap a una subordinació cada vegada més palpable de la universitat en vers el sector empresarial, obrint la possibilitat a modificar allò que s’ensenya a allò que volen les empreses. Aquesta idea s’observa en frases com aquestes (presents en el seu programa electoral):

Adecuar la oferta formativa de las universidades a las demandas de la sociedad y del sector productivo

Adaptar la enseñanza universitaria a la demanda de conocimientos y reciclaje profesional de los desempleados y de las empresas

    Aquestes idees, entre d’altres, s’emmarquen dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), finalitat última de l’anomenat Procés de Bolonya, tal com diu en el seu programa:

Nuestra aspiración es consolidar la reforma de un sistema universitario que se ha adaptado al EEES

    No hem d’oblidar l’historial que ja té la CRUE, que des de fa anys aposta per l’excel•lència, la competitivitat, l’eficiència i la jerarquització de la universitat. Per tant, aquest nou cicle capitanejat per Adelaida de la Calle, s’ha de veure com un pas més en aquesta direcció.

    Per posar un exemple, en el marc de l’anomenada Estrategia Universidad 2015, la CRUE va realitzar un document titulat “La gobernanza de la universidad y sus entidades de investigación e innovación”. Aquest document fou realitzat juntament amb el Ministerio de Ciencia e Innovación i la Fundación CyD. La Fundación CyD (Fundación Conocimiento y Desarrollo) és, segons el seu web, una iniciativa empresarial que té com a missió analitzar i promoure la contribució de les universitats en el desenvolupament econòmic i social d’Espanya. Aquesta fundació està presidida per Ana Patricia Botín, consellera delegada de la filial britànica del Banco Santander (el banc més gran d’Espanya i el quart a nivell mundial) i filla del president d’aquest mateix Banco Santander, Emilio Botín.

    També cal dir que en aquesta fundació hi són presents grans multinacionals i empreses espanyoles com Telefónica, Inditex, IBM, Mercadona, Freixenet o INDRA (empresa fabricant de material militar).

    Aquest exemple permet veure com es fan les coses en l’àmbit universitari i qui hi està implicat. Evidentment que amb un sol exemple no n’hi ha prou. Però cal dir que hi ha més exemples, com són les noves beques-préstec, els convenis universitat-empresa,…

    Donat que els serveis públics (com la sanitat i l’educació) no han estat mai rentables, això ens porta a preguntar-nos: Quin interès podria tenir un banc (que per norma només va a pel benefici econòmic) en col•laborar amb el govern espanyol i la CRUE en l’àmbit educatiu?

    De la mateixa manera ens podem preguntar: Quina necessitat poden tenir la CRUE o el ministeri d’acceptar la col•laboració d’una fundació privada en l’elaboració d’aquests importants documents que marcaran la línia a seguir de la universitat pública?

    Podem dir, com ja fem des de fa molts anys, que això són les conseqüències de l’anomenat Procés de Bolonya. Però podem alçar la vista i veure aquest procés que s’està duent a terme dins la universitat, com un procés a més gran escala on cada cop més serveis passen a dependre d’empreses, on qui surt més perjudicada és la gent que ja ho està, on s’augmenten els preus dels serveis públics, on es planteja l’anomenat copagament en a la sanitat, etc… És a dir, un procés on la gran majoria de la població en surt perjudicada a la vegada que s’injecten milions i milions per salvar als grans, tot seguint les polítiques dictades per l’FMI, el Banc Mundial i altres grans lobbies.

    En definitiva, un procés de tendència clarament neoliberal en el qual la CRUE (amb Adelaida de la Calle al capdavant) vol posar-hi el seu granet de sorra.