Aquest passat dilluns 4 de juny, la Comissió de Governança de la UB es va reunir per presentar i lliurar al rector de la UB, Dídac Ramírez, el següent document realitzat per la mateixa comissió:
Informe sobre la governança universitària
(enllaç al document)
Fent una primera lectura en diagonal d’aquest document es perceb una clara tendència a jerarquitzar la universitat i fer-la menys democràtica i participativa.
Tal i com diu aquest document a les pàgines 53 i 54, aquesta nova estructura de governança de les universitats constarà dels següents 4 òrgans:
– Consell Rector
– Consell Executiu
– Claustre
– Consell Assessor
Recordem que actualment les universitats a l’estat espanyol tenen els següents òrgans de govern:
– Consell Social
– Consell de Govern
– Claustre
Tot seguit analitzarem cada òrgan (composició i funcions):
• Consell Rector:
El Consell Rector seria, de forma explícita, l’òrgan amb màxim poder de decisió dins la universitat. Tindria entre 15 i 20 membres, alguns dels quals serien agents externs a la universitat (aquest document no especifica la proporció d’agents externs, però si aneu a la pàgina 32 posa exemples d’altres llocs on, pel que sembla, ja existeix aquest òrgan, on la presència dels agents externs en aquest és majoritària… així que sembla a ser que per aquí van els tiros).
Aquest òrgan es podria associar al Consell Social, que actualment també és l’òrgan que té assignades les funcions més importants (com són, per exemple, l’aprovació del pressupost anual de la universitat o l’aprovació o supressió de titulacions) i és també l’únic òrgan amb presència d’agents extern a la universitat amb una proporció del 50 a 50 (per una informació més precisa, veure aquest document).
• Consell Executiu:
El Consell Executiu (que estaria composat per entre 15 i 20 membres de la universitat) tindria només aquestes 3 funcions principals:
– Dur a terme la gestió ordinària de la universitat.
– Dur a terme els acords del Consell Rector.
– Retre comptes al Consell Rector.
És a dir, estaria bastant supeditat al Consell Rector. Per tant, el seu poder de decisió seria bastant limitat.
Aquest òrgan es podria associar a l’actual Consell de Govern ja que, igual que el futur Consell Executiu, tots els seus membre formen part de la universitat. A diferència del Consell Executiu, el Consell de Govern té més funcions i més poder de decisió i té més membres (56 membres com diu aquest document).
• Claustre:
Pel que fa al Claustre, aquest òrgan acabaria de perdre tot el poder de decisió que tenia en un passat per passar a ser un òrgan merament consultiu i de debat. A més, passaria de 300 membres que té actualment a només 100 i, a més, estaria majoritariament composat per professorat permanent (també conegut com a professorat del Sector A).
• Consell Assessor:
Per últim tenim el Consell Assessor que estaria completament format per membres de fora de la universitat i tindria l’objectiu de potenciar les relacions de la universitat amb el seu entorn cultural, professional, econòmic i social.
En resum…
Aquesta nova governança universitària disminuiria moltíssim la presència estudiantil. Si ara tenim 90 membres al Claustre, en passaríem a tenir menys de la meitat. En el cas del Consell Rector i del Consell Executiu, amb un màxim de 20 membres, pots comptar que la presència estudiantil seria ínfima en el cas que existís. Recordem que actualment el Consell Social té 16 membres dels quals només 1 és estudiant el qual és escollit pel rector/a!
A més, augmenta el poder de l’òrgan on hi ha presència d’agents externs que, com ja s’ha comprovat en els diversos Consells Socials de les diverses universitats de l’estat espanyol, la presència d’agents externs s’acaba traduïnt en una presència de presidents i alts càrrecs de grans multinacionals (veure enllaç).
Prou jerarquització!!!
Per una universitat:
més participativa i més horitzontal!
__·__