Què és la EU2015?

      Els passats dies 8 i 9 de novembre es van realitzar unes jornades de formació organitzades per la CAF (Coordinadora d’Assemblees de Facultat de la UAB) a la Facultat de Lletres de la UAB. En aquestes jornades es van debatre i treballar documents sobre la “Estrategia Universidad 2015” (EU2015) que és el marc sota el qual s’establirà el futur de la universitat.

       Arran d’aquests debats es va elaborar aquest document sobre la EU2015: EU2015 – Que es¿

      Reproduïm el text a continuació:

QUÈ ÉS L’ESTRATÈGIA 2015?

 

L’Estratègia Universitària 2015 (EU2015) és una iniciativa de la Unió Europea posada en marxa pel govern espanyol per tal de fer un pas més enllà en l’aplicació del Pla Bolonya. És un projecte de transformació universitària que s’aplicarà mitjançant reformes que culminaran l’any 2015. L’actual crisi del sistema capitalista està essent utilitzada per encobrir l’aplicació d’un canvi estructural de model universitari, ja que es focalitza l’atenció en les retallades al finançament de les Universitats Públiques, desvinculant-les dels objectius de l’EU2015.

Els objectius de l’EU2015 es divideixen en 4 eixos de reforma. En primer lloc, el governament de les universitats, reduint la democràcia i imposant un sistema vertical on al capdamunt governin els Consells Socials-Empresarials. En segon lloc, el finançament, augmentant l’entrada i la inversió de capital privat i utilitzant termes de productivitat, eficiència i rendibilitat per avaluar el coneixement. En tercer lloc, la interacció de les universitats amb les empreses i l’elitització d’alguns centres a través dels Campus d’Excel·lència Internacional. I en quart lloc, l’avaluació del funcionament universitari per garantir la seva mercantilització.

  1. GOVERNANÇA

La reestructuració de la governança de la universitat pública és un punt clau per l’aplicació de l’EU2015. Aquesta es materialitza en més presència d’agents externs als càrrecs de govern universitari. Per exemple, al Consell Social, on hi ha membres no acadèmics pertanyents al sector empresarial. Amb el nou model de governança s’ubica el Consell Social com l’òrgan de govern i de màxima responsabilitat de la Universitat, amb capacitat d’incidir plenament en el funcionament de la universitat. Paral·lelament, aquesta intrusió implica també la pèrdua de poder dels òrgans representatius escollits per vies democràtiques, delegant-los una funció merament passiva. Entre ells hi trobem els òrgans amb representació estudiantil, amb competències ara per ara ja prou limitades, discriminant així els principals usuaris de la universitat en la seva gestió. A més, es reduiran els membres de les estructures directives amb el pretext d’agilitzar els processos de pressa de decisió, comportant una verticalització de les estructures de gestió universitària.

  1. FINANÇAMENT

L’EU2015 proposa sanejar l’economia de la universitat, assolint el dèficit zero que consisteix en equilibrar la despesa amb l’ingrés. No obstant, l’educació és un bé públic que ha de ser deficitari en termes pressupostaris per l’Estat, ja que la seva funció va més enllà d’aquests criteris purament econòmics, doncs és el motor del desenvolupament social i cultural. Per no fer saltar alarmes l’EU2015 s’aplica gradualment; passant per un model de cofinançament que no és sinó un pas previ al model privat.

Amb la política d’afrontar la crisi mitjançant retallades al sector públic, qui patim les conseqüències directes som els estudiants i els treballadors. Cada dia es treballa amb condicions més precàries, infringint drets laborals i eliminant llocs de treball; provocant una pèrdua de qualitat de la docència i els serveis universitaris. A nosaltres, els i les estudiants, ens obliguen a responsabilitzar-nos d’aquesta situació pagant més per un pitjor servei: pujada de taxes, disminució de les beques, massificació d’aules… problemàtiques que ja estem patint des de fa uns cursos.

Aquestes mesures es justifiquen en un context de crisi econòmica. Tanmateix, si observem l’Informe de la “Comisión de Financiación del Ministerio de Educación y Ciencia” de l’any 2007, en el qual ja es postulaven els principis de l’EU2015, veiem que ja es preveien aquestes mesures per retallar el finançament de les universitats públiques. Estem parlant doncs, d’una crisi sistèmica o d’un model de privatitzacions i retallades al sector públic planificat?

L’objectiu d’aquest nou model de finançament és atraure la inversió de capital privat. Això pervertirà les funcions de la universitat: docència, investigació i transferència de coneixement. En primer lloc, l’empresa privada tindrà les competències per modificar els plans docents, encarant el seu contingut a les necessitats del mercat. Per tant, diferents branques de coneixement que s’exclouen d’aquesta lògica mercantilista quedaran marginades, devaluant greument la seva qualitat i en alguns casos destinant-les a la desaparició. Pel què fa a les línies d’investigació, es supeditaran a l’incentiu del finançament privat. A més, el coneixement que es generi a les universitats públiques (i per tant, amb recursos públics) serà apropiat pel sector privat. La finalitat és que la transferència del coneixement, lluny de millorar els interessos de la societat, es dirigirà a engrossir els beneficis de les empreses privades.

  1. AVALUACIÓ

Un altre punt d’aquesta estratègia és l’avaluació i seguiment de cada universitat i titulació; molt lligat a l’excel·lència. Es tracta d’una avaluació externa realitzada per unes agència privades avaluadores de la qualitat de les universitats. En aquest nou context, aquestes agències aniran adquirint cada cop més importància. Seran aquestes agències les que decidiran quines titulacions es poden impartir segons els seus paràmetres de qualitat.

Un fet recorrent en els documents oficials és la poca claredat en les paraules que s’utilitzen. Molt sovint trobem frases com “compliment dels objectius”, “millora dels procediments”, “obtenir resultats satisfactoris”,… però en cap moment s’explicita quins resultats persegueix. En conseqüència, podem suposar que les agències d’avaluació externes podran establir amb força llibertat aquests resultats, els quals és de preveure (veient l’historial de Bolonya i de les agències privades) que responguin a interessos del mercat: rendibilitat econòmica i benefici privat.

  1. EXCEL·LÈNCIA

Amb l’aplicació del Pla Bolonya, en la valoració de les funcions de la universitat es va passar del criteri de “qualitat” (en la docència, en els serveis, en la investigació…) al d’“excel·lència”. La percepció d’excel·lència és una nova visió de la universitat emmarcada dins de l’EU2015 que ve donada per aquelles característiques que la diferencien de la resta i la converteixen en un focus d’atracció mundial; és a dir, per les característiques que fan la universitat més competitiva.

El Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) és un reconeixement a les universitats que acaten les directrius de l’EU2015. És obtingut doncs a través d’una agregació estratègica d’universitats amb altres institucions, com són organismes públics d’investigació, parcs científics i tecnològics i altres entitats. L’objectiu és crear “ecosistemes de coneixement” en els quals, com hem vist, les empreses dicten els continguts docents i d’investigació, i n’obtenen els beneficis un cop traslladats al mercat. Aquesta direcció del saber cap a finalitats productives és maquillada sota consignes tan atractives com l’ascens en el rànquing global d’universitats, mitjançant l’augment de la competitivitat, plans estratègics de modernització, o la interacció entre el campus i el seu entorn territorial. Basat en el model americà, aquest rànquing comporta l’establiment d’universitats de primera, de segona i de tercera.

Les conseqüències des de la nostra situació d’estudiants són clares: un cop abocades al mercat laboral, les empreses ens seleccionaran a unes o altres en funció del lloc on hem estudiat. Si pretenem obtenir un currículum competitivitiu, haurem d’acceptar una precarietat traduïda en flexibilitat i movilitat cap a les universitats europees de més prestigi. Tot plegat, en una política de beques destinades a estudiants amb resultats excel·lents, enlloc d’encaminar-se a garantir la igualtat d’oportunitats, retallant així cada cop més una teòrica movilitat entre classes.

Document realitzat per les Assemblees de Facultat de la UAB – Novembre 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: