Dèficit de 33,57 milions i ple d’irregularitats

temps de crisi, temps de frau

La Sindicatura de Comptes ha publicat un informe sobre els comptes de la UAB dels darrers anys i ha denúnciat que aquestes no quadren; es a dir, mentres que l’Autònoma afirmava que el seu dèficit era de 22,3 millions d’euros, l’informe revela que aquest ascendeix a 33,57 millions d’euros, per tant 13,25 millions € que des del rectorat s’han intentat amagar a la Generalitat…

FRAU ECONÒMIC:

La UAB realitza diverses transferències a entitats vinculades que no s’ajusten al contingut dels convenis establerts, a més mantenia pendents de cobrament drets per 7,52 M€ que la Sindicatura considera que són de dubtós cobrament, la Universitat avança en determinades circumstàncies el crèdit a projectes que encara no han rebut els ingressos corresponents

INCOMPLIMENT DE LA LLEI:

La UAB a més se li  acusa de no seguir correctament els procediments establerts per lallei : com que el Consell Social va aprobar els presupostos un cop començat l’any o que les modificacions de crèdits s’havien aprovat fins i tot dins l’any posterior per Junta de Govern i Consell Social i que sense la autorització de la Generaltat va formalitzar diverses pòlisses de crèdit. A més també ni ha una sèrie d’irregularitats en que no presenta una Relació de Llocs de Treball actualitzada i que treballadors del PAS tenen una retribució que es troba fora del que estableix el decret.

– La Sindicatura de Comptes li recomana a la UAB que busqui “fonts de finançament adequades” i que realitzi “una contenció de les despesses per eixugar el dèficit”…

• Com preten realitzar una reforma com es l’EEES quan presenta un dèficit tan gran i el finançament de l’Estat espanyol és partidari de la politica al “cost zero”?
• A quines “fonts de finançament adequades” acudirà l’Autònoma en aquest estat de desesperació econòmica?

– El que està clar és que les empreses estan espectants i ja estan treient profit; queda palés en l’apreciació que fa el Sindic quan diu: La UAB reté un percentatge dels ingressos dels projectes amb finançament privat i convenis d’investigació que cobreix sols una part de les despeses indirectes que aquestes activitats generen a la Universitat...és a dir que  ja estem omplint més del que hauriem de permetre les butxaques dels grans empresaris, que ja estan deixant de morir de gana a la Universitat Pública i que la única resposta per part de la nostra universitat és “amagar” una situació que ja és alarmant a tots els nivells (mediatica, pública i econòmicament).

Aquí podeu veure un article relacionat a l’EspecialBolonya