Manifest del Cercavila

Companyes i companys:

Fa més d’un mes que vam iniciar les ocupacions a la facultat de ciències polítiques i sociologia. Progressivament s’hi van anar sumant les facultats de Filosofia i Lletres, Biociències , Comunicació, Psicologia i logopèdia, Econòmiques, Ciències, ETSE, Ciències de l’educació, … Ningú s’esperava que a educació es celebrerarien assemblees amb gairebé 600 persones, i que s’ocupés la facultat. Facultats on històricament no hi havia hagut tradició assembleària, han iniciat i reafirmat aquesta metodologia. Les assemblees multitudinàries no han estat excepcions, sinó que han esdevingut una tònica habitual a totes les facultats.

I tot això per què? No demanem res que no haguessim demanat l’any passat, però enguany comencem a assolir els nostres objectius. Les nostres reivindicacions són clares: una pausa per a reflexionar sobre el model d’ensenyament públic que volem – és a dir el debat públic -, que aquesta reflexió la pugui expressar tothom en peu d’igualtat – referèndum -, amb garanties i transparència – legal – i amb aplicació pràctica – vinculant -. Nosaltres tenim una opinió, no volem aquesta reforma, tanmateix, estem lluitant pel dret de tothom a informar-se i formar-se una opinió per després poder decidir.

Així mateix, ens trobem davant d’una política de fets consumats que impedeix que la universitat desenvolupi allò que la caracteritza: la reflexió, el pensament crític i l’enriquiment mutu. També denunciem la greu manca de finançament públic que pateixen les universitats i que compromet greument l’autonomia universitària.

En tercer lloc, no podem oblidar que aquesta lluita no s’ha iniciat aquest any.
El curs passat l’estudiantat i el professorat laboral van denunciar aquesta situació i van rebre com a resposta la violència física, l’assetjament institucional i l’obertura de 33 expedients disciplinaris. Tot per demanar explicacions sobre l’actuació dels mossos d’esquadra i denunciar la pretensió d’aprovar irregularment els nous títols de grau de la facultat de Lletres.
L’any passat varem aconseguir que el rector dimitis però no varem aconseguir aturar l’aprovació dels graus, els mossos ens ho van impedir.
En una universitat pública, plural i democràtica de debò haureim trobat espais de debat, formació i reflexió. Però on hem trobat el debat? On hem trobat la Formació? On hem trobat la reflexió? A les aules ocupades!!!.

L’any passat Bolonya era una reforma inevitable i indiscutible. Ara mateix la Comissionada d’Universitats reconeix la necessitat d’obrir una moratòria d’aplicació. la Ministra declara que hi ha hagut molta desinformació. i el Consell Interuniversitari de Catalunya s’ha compromès a realitzar consultes a totes les universitats de Catalunya. Hem de recordar que la reforma s’havia d’aplicar el 2010, estem a un any i mig de la data límit per a la seva concreció, si estem així és perquè nosaltres, els estudiants, hem pres la paraula i hem fet sentir la nostre veu. I no només aquí a la UAB, les mobilitzacions contra Bolonya s’estenen imparables: A la UB, a la UPC, a la Pompeu, a la UdG, URV i UdL.A més a més a Valencia, les Illes Balears, Sevilla, Madrid, Bilbao, Castelló, Alacant, Badajoz, Cuenca, Saragossa i un llarg etcétera d’universitats juntament amb instituts d’ensenyament secundari.

Una part significativa del professorat i del personal d’administració i serveis i múltiples col·lectius del teixit social,ens donen el seu suport a través de comunicats, recollides de signatures i facilitant-nos material per assolir les tasques de l’autogestió. No estem soles.

Malgrat tots els esforços i el treball del dia a dia, les relacions amb l’equip de govern no han estat sempre del tot favorables per tal d’arribar a acods possitius amb garanties reals. A finals de la setmana passada, tot apuntava que l’acord era possible, però des de l’equip de govern, jugant amb falsos rumors, el dijous passat van canviar la seva possició eliminant la possibilitat d’acord que hi havia. S’ha desestimat una de les reivindicacions: la retirada dels expedients disciplinaris i de l’anulació de 1 a 11 anys dels nostres 27 companys i companyes. Tampoc estan explicitament contemplats la resta de punts reivindicats per l’estudiantat.

Malgrat com han anat últimament les coses, i donada la manca d’actitud conciliadora per part de l’equip de govern: no desistim. Ni cedim ni cedirem en les nostres reivindicacions, per això els seguim preguntant:
Per quan un referèndum vinculant?
Per quan una moratòria pel debat real i participatiu sobre el futur de la universitat pública?
Per quan l’assoliment de responsabilitats per l’entrada dels Mossos a la universitat?
Per quan les disculpes publiques als companys expedientats?
Per quant el reconeixement public del dèficit?
Per quan la publicació dels convenis amb les empreses privades?
Quan deixareu de criminalitzar i reprimir el moviment estudiantil?

Volem fets i no paraules buides. Sabem que les respostes no estan aquí, sinó al rectorat. Per tant proposem que ara tota la comunitat universitària de la autònoma pugem a exigir fets immediats que responguin les nostres demandes i a més a més no marxarem del rectorat fins que siguin atesses.